Dijous 13 de desembre a les 20:00 al Casal Popular la Fura de Solsona
En la segona xerrada d'aquest cicle SOM-CEL-Fura hem convidat a en Josep Manel Busqueta, membre del col·lectiu Taifa, que abordarà les contradiccions d’un sistema que vol créixer il·limitadament dins d’un món finit i es debatran alternatives, línies de pensament i d’acció per canviar de model.
La crisi representa el col·lapse d’una forma concreta d’obtenció d’excedent i inversió. En el nostre cas, la crisi ha representat la fi d’un model basat en el dinamisme proporcionat per la simbiosi entre el sector financer i un sector productiu que ha tingut en la construcció, i el negoci immobiliari, la punta de llança del creixement. Aquesta dinàmica, conjugada amb un mercat de treball extremadament precari, va
possibilitar la consolidació d’aquesta suposada època daurada on uns (pocs) acumulaven riquesa mentre la majoria de la població vivia en l’holograma de la felicitat a crèdit. Ara la il·lusió s’ha esvaït i l’esfondrament del model planteja un escenari econòmic marcat pels ingents deutes del sector financer i el de la construcció i un escenari social amb una població endeutada que veu com l’atur i la
incertesa es converteixen en la norma.
Veient les mesures que s’estan aprovant per reconduir l’economia, sembla clar que la crisi està representant una magnifica oportunitat, l’excusa perfecta, per tal que el sectors dominants de la societat continuïn construint una societat a la mida dels seus interessos. Els poderosos no només aconsegueixen evadir les seves responsabilitats en
el fracàs del model econòmic sinó que, gràcies al consens mediàtic i acadèmic, aconsegueixen aplicar de manera conjunta totes aquelles polítiques que feia temps que anhelaven. Tal i com s’està plantejant, la sortida de la crisi no és cap bona notícia. El resultat que es deriva de l’aplicació de les mesures que suposadament serveixen per
superar la crítica situació actual: la reforma del mercat de treball, la reforma fiscal, les retallades pressupostàries, la reforma de les pensions, etcètera, representa l’estocada final al somni impossible d’una societat capitalista amb drets socials.
Davant de tot això, quines alternatives hi ha?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada