Resultat del 20N, retallades a tort i a dret

Com era d’esperar el Partit Popular ha guanyat amb una àmplia majoria absoluta les eleccions, guanyant a la majoria de comunitats autònomes de l’estat espanyol, salvant-se només el Principat de Catalunya i la Comunitat Autònoma d’Euskadi. Aquesta és sens dubte una trista notícia, ja que en un moment complicat com aquest i en que caldria trencar amb el sistema econòmic que ens ha abocat a la crisi agafen el poder aquells que més l’han alimentat. El PP no farà altra cosa que continuar i endurir la política de retallades socials que ja va iniciar el PSOE, beneficiant les classes adinerades i fent pagar el cost de la crisi als de sempre, a les classes populars. I és que Rajoy ha guanyat amb un programa ocult i ambigu, i no per un ascens gaire significatiu en vots (400.000 més que a les anteriors eleccions), sinó perquè el PSOE s’ha desplomat (casi 5 milions menys de vots) a causa precisament de no saber gestionar la crisi. Tota la gent que ha fet fe amb el PP com a ungüent a la dura situació econòmica que pateixen han donat ales precisament als culpables d’aquesta, que faran les retallades socials i de drets més dures dels últims 40 anys, amb l’excusa de l’austeritat, mentre l’èlit econòmica segueix enriquint-se. Aquestes retallades vindran acompanyades també de privatitzacions, excusades amb l’argument de que el sector públic no es pot fer càrrec de tots els serveis, deixant-los a mercès d’empreses privades que faran que coses bàsiques que haurien de ser públiques i gratuïtes per a tothom com l’educació o la sanitat una forma de lucrar-se a costa de la gent.

Per altra banda el PP també representa la dreta espanyolista més rància hereva directa del franquisme i ja ha anunciat que promourà una recentralització de l’Estat i una ofensiva contra el català. No obstant no es pot dir que vinguéssim de res gaire millor, ja que el PSOE tampoc s’ha significat gaire pel seu respecte als diferents pobles ocupats per la sagrada i indissoluble Espanya. En tot cas, aquest cop l’enemic ens vé de cara.

Pel que fa als Països Catalans, el País Valencià i les Illes han sucumbit una vegada més a l’embat del PP, tot i l’aparició de Compromís, que portarà la veu d’un País Valencià diferent al de Camps, Fabra i Rita. Pel que fa a Catalunya, si bé és positiu que resisteixi a l’onada espanyolista, han guanyat aquells que han jugat tota la vida al pal i a la pastanaga. I és que no havent passat ni 24 hores de les eleccions Convergència i Unió ja deia que si no s’aconseguia el que havia estat el seu principal esquer durant la campanya, el Pacte Fiscal, no passava res. Caldrà veure si tiren endavant el que prometien com a alternativa al pacte fiscal, és a dir, el dret a decidir, cosa bastant dubtosa veient el llarg historial de CIU a l’hora de fer renuncies i de pactar amb l’espanyolisme. I seguint en la línia, dos dies després dels comicis Artur Mas anuncia una sèrie de retallades i de pujades de taxes sobre serveis i productes bàsics com el transport públic, la sanitat, l’educació, el combustible o l’aigua previstes pel 2012 que collen una mica més al gruix de la població mentre es malgasten milers d’euros amb càrrecs de confiança “enxufats”, alguns amb sous astronòmics, arreu del territori i les rendes més altes, aquelles que més s’han enriquit amb el sistema econòmic que ens ha dut a la crisi, no són obligades a fer quasi cap mena d’esforç.

Dins un panorama a nivell estatal tan negre, una mica de llum ens vé del País Basc, on la coalició liderada per l’esquerra abertzale Amaiur ha tret uns excel·lents resultats obtenint 7 diputats, superant així el PNB. Caldrà estar atents al procés que ja s’ha obert i que avançarà durant els propers mesos i anys cap a una solució democràtica del conflicte polític basc.

Per últim volem animar a tota aquella gent que se sent amenaçada davant aquesta nova ofensiva de la dreta espanyola (i catalana) que ens espera, tant en l’àmbit social com en el nacional, a organitzar-se i a plantar cara, perquè només nosaltres podrem defensar-nos i teixir el nostre futur. Ara més que mai doncs, a la feina!